Mare meva l'entrevista d'en Jordi Nopca amb en Jordi Amat al suplement literari de l'Ara.
Quan, a partir del setembre, l’espanyolisme —que hi era— es va articular i a més va sortir al carrer, la situació estava tan polaritzada que es va assumir que hi havia mostres de feixisme que apareixien i que fins llavors estaven tancades a l’habitació de les rates.
És a dir, quan els feixistes van sortir al carrer... es va assumir que efectivament hi sortien. I tot això en estar la situació tan polaritzada.
Això podria voler dir
No sé pas si és ambigu a dretcient, però fixeu-vos en la curosa manca d'exactitud. Allò que s'esdevé perquè algú fa allò necessari a fin que s'esdevingui, es planteja d'una manera crua. Les feres les han tretes al carrer. No se sap qui. Voldria creure que assenyala els cervells del tripartit monàrquic, la casa reial, les patronals catalanes o directament La Caixa; temo però que simplement vulgui dir que la culpa és dels independentistes, que s'abillen com putes. Perquè? Doncs perquè a continuació diu
Tota vegada que això, acabi com acabi, els que vivim aquí haurem de seguir convivint, preferiria que les mostres de feixisme fossin residuals i no les veiés pel centre de Barcelona. Entenc que algú digui: "Si això hi era, que surti". Però quan es trenca el consens surten els monstres. A la ‘polis’, el millor que podem fer és que els monstres no participin del debat públic. Les posicions enfrontades sí, naturalment, però les formes de violència, siguin les que siguin, impossibiliten el debat públic.
...la qual cosa significa que la culpa és dels indepes, que amb la seva insistència trenquen el consens, i treuen de polleguera els feixistes, i no els deixen cap alternativa que no sigui sortir del seu amatagall a masegar qualsevol que trobin al seu camí... cap al míting de velles glòries del socialisme i la literatura convertides —ja fa temps— al falangisme.
Cap al final de l'entrevista, per acabar d'adobar-ho, rebla
Durant la crisi, Mas va implementar una sèrie de polítiques econòmiques que no em semblen criticables.
Posar al front de la sanitat a un lunàtic sociòpata amb lligams amb el sector de la sanitat privada a fin d'implementar retallades assassines no és doncs criticable. Mantenir el finançament de l'escola privada alhora que es somet la pública a retallades, tampoc. No pas per en Jordi Amat.
Doncs bé, molt bé.
Quan, a partir del setembre, l’espanyolisme —que hi era— es va articular i a més va sortir al carrer, la situació estava tan polaritzada que es va assumir que hi havia mostres de feixisme que apareixien i que fins llavors estaven tancades a l’habitació de les rates.
És a dir, quan els feixistes van sortir al carrer... es va assumir que efectivament hi sortien. I tot això en estar la situació tan polaritzada.
Això podria voler dir
- no res
- que es tracta d'un error ortogràfic i en realitat n'Amat parlava dels monstres i no de les mostres
- que les dificultats d'en Jordi —en Nopca no, n'Amat— per escriure texts llegibles tenen el seu origen a la seva particular manera d'enraonar. Proposo la següent traducció amatés-català: «A partir del setembre, l'articulació de l’espanyolisme va fer surar un feixisme que fins llavors havia estat tancat a l'habitació de les rates». Però això n'Amat no ho dirà mai, perquè en certa manera estableix una relació, que fins i tot es podria arribar a considerar d'equivalència, entre una cosa i l'altra. I això no. Els bons nanos de la tercera via no parlen així, oh no.
No sé pas si és ambigu a dretcient, però fixeu-vos en la curosa manca d'exactitud. Allò que s'esdevé perquè algú fa allò necessari a fin que s'esdevingui, es planteja d'una manera crua. Les feres les han tretes al carrer. No se sap qui. Voldria creure que assenyala els cervells del tripartit monàrquic, la casa reial, les patronals catalanes o directament La Caixa; temo però que simplement vulgui dir que la culpa és dels independentistes, que s'abillen com putes. Perquè? Doncs perquè a continuació diu
Tota vegada que això, acabi com acabi, els que vivim aquí haurem de seguir convivint, preferiria que les mostres de feixisme fossin residuals i no les veiés pel centre de Barcelona. Entenc que algú digui: "Si això hi era, que surti". Però quan es trenca el consens surten els monstres. A la ‘polis’, el millor que podem fer és que els monstres no participin del debat públic. Les posicions enfrontades sí, naturalment, però les formes de violència, siguin les que siguin, impossibiliten el debat públic.
...la qual cosa significa que la culpa és dels indepes, que amb la seva insistència trenquen el consens, i treuen de polleguera els feixistes, i no els deixen cap alternativa que no sigui sortir del seu amatagall a masegar qualsevol que trobin al seu camí... cap al míting de velles glòries del socialisme i la literatura convertides —ja fa temps— al falangisme.
Cap al final de l'entrevista, per acabar d'adobar-ho, rebla
Durant la crisi, Mas va implementar una sèrie de polítiques econòmiques que no em semblen criticables.
Posar al front de la sanitat a un lunàtic sociòpata amb lligams amb el sector de la sanitat privada a fin d'implementar retallades assassines no és doncs criticable. Mantenir el finançament de l'escola privada alhora que es somet la pública a retallades, tampoc. No pas per en Jordi Amat.
Doncs bé, molt bé.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada