Passa al contingut principal

Esperant la tempesta

Han estat més de dues setmanes d'una calma tensa. Els jutges i cossos policials que constitueixen els músculs de la dictadura espanyola han seguit fil per randa les instruccions que els havien estat donades. Calia esperar que es celebressin les eleccions abans de desfermar la repressió contra els sediciosos, i així s'ha fet. Avui convenia començar a senyalar els següents que entraran a la garjola, i així s'ha fet. Demà ja tocarà posar fil a l'agulla, per fi. Així es farà.


Al nostre llogaret tot segueix igual. Les mateixes estelades, alguna monàrquica —moltes menys que no pas es podria esperar d'un poble, que, si jutgem pel que se sent al carrer, té un demble bàsicament lerrouxista... i un batlle convergent— i, de tant en tant, algun cartell de les Cup arrencat. A la barana de cristal de l'antic Mercadona que toca a la baixada de l'estació hi van posar un gran, de roba, del Psc. Hi va durar tres o quatre dies. C'est pas mal.

Por i angoixa porten alguns a la desesperació o a fer coses rares. A una finestra del carrer major es pot veure un pessebre com aquest:





En precaucion, de que se nos aplique el art. 155, este año no representaremos la historia del "Mesías", ese pequeño que nació para liberar de forma pacífica a su pueblo de la opresión romana. Jesús de Nazaret, fue apresado, y ejecutado en base a tres artículos del derecho penal romano y parece ser que siguen vigentes actualmente:

    Crimen de Laesae Maiestatis: delito contra la autoridad romana o su seguridad (REBELION).
    Crimen Soladiciorum: asociación para fines ilícitos (Aunque sea de forma pacífica o apelando a la democratiae).
    Seditio: delito de causar tumultos o clamores populares (SEDICION).

UFFF!!! no queremos que nos Clausuren la ventana... en su lugar representaremos una nueva versión de Star Wars, TOTALMENTE FICTICIA:

"El imperio Galáctico utilizando al Senado corrupto, invade y oprime los planetas de la galaxia. Sus fuerzas oscuras aniquilan libertades en su beneficio, su opresión solo obtiene freno, ante un pequeño grupo de rebeldes, que esperan que la profecía se cumpla cuanto antes. Esa profecía anuncia el nacimiento de un niño, EP!!!! o el de una NIÑA con la "fuerza" necesaria en su interior ( aquí se mejora la historia), que guiará a esos pueblos y derrocarán al Malvado Imperio Galáctico y sus prácticas oscuras.

La princesa Leia, ha cedido todos sus privilegios reales, para que ese grupo de rebeldes puedan establecer una República en la galaxia...... En "Los Últimos JEDAI" veremos cómo, va la historia y la representaremos aquí!!!! En sus cines del 15 al 21 de diciembre.


QUE LA FUERZA NOS ACOMPAÑE
BONES FESTES!!!

(He transcrit el text, respectant la seva deliciósa punctuació, per si de cas amb el pas del temps, que tot ho malmet, las imatges desapareixen; mai no se sap)

A l'auditori Serafí Pitarra es celebra un acte/col·loqui amb representants de les Cup, ERC y JxCat. Avorrit. Molt.

La representant de les Cup ve de Sant Celoni i és la primera a parlar. He oblidat el mòbil a casa i no porto cap llibre ni cap paperet per llegir. Em miro les puntes dels peus, ensopit, mentre ella parla i parla i no diu res, si més no res de nou.

El d'ERC promet ser més breu. Doncs no. És igual de llarg i avorrit. El de JxCat... ha estat presentat com diputat a Madrid. Transpua ordre que fa goig de veure'l. Buah aquest paio ha de parlar com Déu, segur. Doncs no. Més avorriment, sabates que es desfan sota el meu esguard desesperat.

El torn de preguntes resulta igualment avorrit, tret de dos moments estelars. L'un el protagonitza un home gran, canós, que afirma haver corregut devant dels grisos de Valladolid i també al darrere. Està molt emprenyat perquè s'ha parlat de l'impost sobre begudes ensucrades i de la pobresa energètica i aquestes eleccions no van d'això. No us n'adoneu, el que teniu al devant? I a més a més aneu separats. Eixoriviu-vos, coi! I, què és aixó que ningú no s'esperava les hòsties de l'1-O? On heu passat els darrers vint anys? La gent el mira amb aprovació.

L'altra intervenció significativa és la del batlle, gras i cachas alhora. Ell també està emprenyat. Perquè, sabeu?, els batlles han firmat papers. S'ensuma que l'engarjolaran, la qual cosa demostra que és un paio llest, malgrat la seva gestió mediocre.

Una dona amb accent francès demana, tot i que sembli increïble, què pensen fer de la cultura si guanyen les eleccions. Perquè ella és artista, saben? Ha de tractarse de la Dauder. Encara insisteix amb dues o tres no-preguntes més i emprenya a tots els qui a aquestes alçades ja reçen per poder plegar.

Una altra dona gran també demana la paraula. Té por, pensa que l'Arrimadas s'ens menjarà, creu —i no és l'única— que la tupinada es inevitable.

Pleguem per fi. Ningú no sembla interessar-se pels llaços grocs i lluminosos que venen per 10€.

I arriba el 21D i de tupinada no sembla que n'hi hagi.

Només atzucac.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els catalans que doblepensaven

Llegí les meditacions en el desert del insofrible Gaziel en traducció castellana, a Múrcia, ja fa gairebé deu anys. Pensí que era el típic fatxa malparit de talent excessivament sobrevalorat . Avui he tingut ocasió de fullejar l'original català reeditat recentment per l'Altra Editorial a la biblioteca de Maçanet. L'edat dona agudesa i ara ho veig d'una manera una mica diferent. El seu posicionament al costat de l'Estat i els poders econòmics el situa indubtablement al camp del feixisme. El seu rebuig estètic de l'experiència falangista, però, és un matís que no podem deixar de banda. Ell hagués volgut una democràcia d'estil europeu, és a dir, un estat totalitari modern que fabriqués consens sense recòrrer a la força, primera i favorita eina dels primitius estats del sud d'Europa per a la resolució de tota mena de conflictes. [I, al cap a la fi, també de la resta d'estats quan la gent s'entesta a demanar coses amb més intensitat que allò con...

Els anys que escoltàrem dub

La meva etapa d'escolta de música electrònica començà compulsivament, amb ansietat. Nouvingut a un món del qual desconexia pràcticament tot, i a més a més procedent d'un altre que —pensava erròniament que— dominava completament, de seguida volguí conèixer-ho tot. No cal dir que no m'en sortí ni que, per descomptat, fou millor així. Buscava el mateix tipus de música energètica que havia començat a tastar gràcies a grups como Front 242, però amb una forma més immediata, més commercial. Sense saber-ne res topí, naturalment, amb els noms més coneguts, els més esmentats a les revistes i als catàlegs de venda per correu —llavors no existia la venda per internet i tot era d'allò més rústic i reconfortant—, nähmlich: Autechre, tota la colla de bandes Warp i, sobre tot, The Sabres of Paradise . No cal dir que jo no estava preparar per comprendre el Haunted Dancehall . No l'entenia i de fet era d'allò més oposat al que veritablement cercava. Però, com que tenia aq...

Reality Bites

Després de xafardejar una mica a la Troa, baixàrem cap a plaça Catalunya. Volíem fer el mateix a La Indepe (aka Les Voltes). En passar per la plaça de l'Hospital, vérem al voltant de cent persones concentrades davant la seu de la Generalitat. Ordenades a les escales, perfectamente arrenglerades. A les seves mans sostenien fulls grocs, sense cap mena de text o d'inscripció. Majoritariament dones de mitjana edat, algún cinquentí. Una veu llegia un manifest, parlava de no conformar-se, no rendir-se etc. Hi havia fotos dels presos polítics i, en acabar, cantaren l'himne amb desgana. Tot plegat resultava força penible. [L'endemà el feixiste Diari de Girona (Prensa Ibérica) en informava amb una nota escarida]