Passa al contingut principal

Llibertat, vida, dignitat

«La llibertat i la vida ens les poden arrabassar. La dignitat no.»

Així es va adreçar el socialdemòcrata Otto Wels als parlamentaris presents al Reichstag el vint-i-tres de març de 1933. Diuen la llegenda i la wikipedia que el tal Wels era una bona peça: el sis de desembre de 1918 no havia dubtat a ordenar disparar contra els espartaquistes, en la millor tradició socialdemòcrata. Setze morts.


Tanmateix, d'intel·ligència en tenia prou com per saver que ja no hi tenia res a perdre. Potser tampoc a guanyar però, per què fer concessions a uns enemics que només desitjaven anihilar-lo? Per què donar-los també el plaer d'humiliar-lo?

Els qui no dubtaren a enviar al TOP aquells que gosaren encerclar el parlament a fin de protestar contra les retallades sociòpates haurien d'haver pres nota. Posar-se de genolls davant qui de tota manera et destruirà, facis el que facis, no serveix de res. Aquesta vegada, i es tracta de quelcom gens habitual, teníeu raó. Aquesta vegada el seny consistia a pixar-se en la cara de l'enemic.

En comptes d'això heu fet que es peti de riure.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els catalans que doblepensaven

Llegí les meditacions en el desert del insofrible Gaziel en traducció castellana, a Múrcia, ja fa gairebé deu anys. Pensí que era el típic fatxa malparit de talent excessivament sobrevalorat . Avui he tingut ocasió de fullejar l'original català reeditat recentment per l'Altra Editorial a la biblioteca de Maçanet. L'edat dona agudesa i ara ho veig d'una manera una mica diferent. El seu posicionament al costat de l'Estat i els poders econòmics el situa indubtablement al camp del feixisme. El seu rebuig estètic de l'experiència falangista, però, és un matís que no podem deixar de banda. Ell hagués volgut una democràcia d'estil europeu, és a dir, un estat totalitari modern que fabriqués consens sense recòrrer a la força, primera i favorita eina dels primitius estats del sud d'Europa per a la resolució de tota mena de conflictes. [I, al cap a la fi, també de la resta d'estats quan la gent s'entesta a demanar coses amb més intensitat que allò con...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Reality Bites

Després de xafardejar una mica a la Troa, baixàrem cap a plaça Catalunya. Volíem fer el mateix a La Indepe (aka Les Voltes). En passar per la plaça de l'Hospital, vérem al voltant de cent persones concentrades davant la seu de la Generalitat. Ordenades a les escales, perfectamente arrenglerades. A les seves mans sostenien fulls grocs, sense cap mena de text o d'inscripció. Majoritariament dones de mitjana edat, algún cinquentí. Una veu llegia un manifest, parlava de no conformar-se, no rendir-se etc. Hi havia fotos dels presos polítics i, en acabar, cantaren l'himne amb desgana. Tot plegat resultava força penible. [L'endemà el feixiste Diari de Girona (Prensa Ibérica) en informava amb una nota escarida]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Els cascavells d'en Totó

Avui hem portat a esterilitzar en Totó. Ja no sentirà la necessitat de sortir a la cerca de femelles ni de barallar-se amb d'altres gats. Tindrà menys necessitats, patirà menys, serà més feliç. En sentir els arguments de veterinaris i amics dels animals en defensa de la seva esterilització, és impossible no tenir la impressió que són igualment aplicables als humans. Tant de bo els leviathans del món en prenguessin nota. Els estats només són efectius quan es tracta de provocar sofriment, enriquir degenerats o destruir el planeta.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació