Diumenge a Blanes. Si al nostre llogaret era núvol i bufava, a la capital oficiosa de la Selva era més aviat a l'inrevés. Sol justitiae, xafogor i poques alegries.
A la platja una noia recogia burilles i merda. Més enllà, a l'esquerra de Sa Palomera, un munt de para-sols grocs. A l'aigua, vaixells amb estelades. Es tractava de l'onada per la independència!, i no només d'una patètica mostra d'impotència, com algú podria arribar a pensar.
Així doncs, sol abrusador, tristesa i melangia al passeig marítim. Al darrera la situació millorava molt. Ah, el carrer de l'Esperança! Ben donat el nom. Reconfortants els carrerons ombrívols de ciutat insignificant, amb ses edificis galdosos, amb ses façanes caravista, les mateixes que conegué i gaudí el malaguanyat Bolaño.
L'aparador de novetats de Ça Trencada anava ben sortit. Llàstima que fos tancat. Llibresca, en canvi, era oberta, com cada diumenge: les masses difícilment podrien passar un dia sense fullejar els bestsellers que s'hi venen.
A la platja una noia recogia burilles i merda. Més enllà, a l'esquerra de Sa Palomera, un munt de para-sols grocs. A l'aigua, vaixells amb estelades. Es tractava de l'onada per la independència!, i no només d'una patètica mostra d'impotència, com algú podria arribar a pensar.
Així doncs, sol abrusador, tristesa i melangia al passeig marítim. Al darrera la situació millorava molt. Ah, el carrer de l'Esperança! Ben donat el nom. Reconfortants els carrerons ombrívols de ciutat insignificant, amb ses edificis galdosos, amb ses façanes caravista, les mateixes que conegué i gaudí el malaguanyat Bolaño.
L'aparador de novetats de Ça Trencada anava ben sortit. Llàstima que fos tancat. Llibresca, en canvi, era oberta, com cada diumenge: les masses difícilment podrien passar un dia sense fullejar els bestsellers que s'hi venen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada