Salta al contingut principal

Reality Bites

Diumenge a Blanes. Si al nostre llogaret era núvol i bufava, a la capital oficiosa de la Selva era més aviat a l'inrevés. Sol justitiae, xafogor i poques alegries.

A la platja una noia recogia burilles i merda. Més enllà, a l'esquerra de Sa Palomera, un munt de para-sols grocs. A l'aigua, vaixells amb estelades. Es tractava de l'onada per la independència!, i no només d'una patètica mostra d'impotència, com algú podria arribar a pensar.


Així doncs, sol abrusador, tristesa i melangia al passeig marítim. Al darrera la situació millorava molt. Ah, el carrer de l'Esperança! Ben donat el nom. Reconfortants els carrerons ombrívols de ciutat insignificant, amb ses edificis galdosos, amb ses façanes caravista, les mateixes que conegué i gaudí el malaguanyat Bolaño.

L'aparador de novetats de Ça Trencada anava ben sortit. Llàstima que fos tancat. Llibresca, en canvi, era oberta, com cada diumenge: les masses difícilment podrien passar un dia sense fullejar els bestsellers que s'hi venen.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reality Bites

Després de xafardejar una mica a la Troa, baixàrem cap a plaça Catalunya. Volíem fer el mateix a La Indepe (aka Les Voltes). En passar per la plaça de l'Hospital, vérem al voltant de cent persones concentrades davant la seu de la Generalitat. Ordenades a les escales, perfectamente arrenglerades. A les seves mans sostenien fulls grocs, sense cap mena de text o d'inscripció. Majoritariament dones de mitjana edat, algún cinquentí. Una veu llegia un manifest, parlava de no conformar-se, no rendir-se etc. Hi havia fotos dels presos polítics i, en acabar, cantaren l'himne amb desgana. Tot plegat resultava força penible. [L'endemà el feixiste Diari de Girona (Prensa Ibérica) en informava amb una nota escarida]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà de la desfeta

Al final la Lily, la germana de la Joana, és qui millor l'encertà. «Yo no votaré independentista porque no quiero que vengan los españoles y lo jodan todo » , ens digué, passant-se al castellà, potser en tenir-nos al davant. Els espanyols, en canvi, votàrem les CUP, qui sap si una mica esbojarradament. Ah les CUP. Fins i tot en Bernat Dedéu, que abans que caiguessin totes les màscares fou davant de la conselleria el dia i la nit de l' alçament tumultuós que portaria els Jordis a la presó — dies marvellosos —, hi era enamorat. En un gir argumentatiu impropi de la alt-right a què se suposa que pertany, ens parlà de la necessitat de fer caure les màscares, perquè l'estat espanyol mostrés per fi el seu veritable rostre: primitiu, autoritari, repressiu, feixista. RAF en estat pur. I les màscares caigueren. Si algú tenia cap dubte de què és o representa un guàrdia civil o un policia espanyol —o, de fet, qualsevol policia quan tú fas allò que el poder no vol que facis—, l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Esperant la tempesta

Han estat més de dues setmanes d'una calma tensa. Els jutges i cossos policials que constitueixen els músculs de la dictadura espanyola han seguit fil per randa les instruccions que els havien estat donades. Calia esperar que es celebressin les eleccions abans de desfermar la repressió contra els sediciosos, i així s'ha fet. Avui convenia començar a senyalar els següents que entraran a la garjola, i així s'ha fet. Demà ja tocarà posar fil a l'agulla, per fi. Així es farà. Al nostre llogaret tot segueix igual. Les mateixes estelades, alguna monàrquica —m oltes menys que no pas es podria esperar d'un poble, que, si jutgem pel que se sent al carrer, té un demble bàsicament lerrouxista... i un batlle convergent — i, de tant en tant, algun cartell de les Cup arrencat. A la barana de cristal de l'antic Mercadona que toca a la baixada de l'estació hi van posar un gran, de roba, del Psc. Hi va durar tres o quatre dies. C'est pas mal. Por i angoixa porten ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació